Vot de càstig. Tot el que hem presenciat fins ara ho ha sigut. Sembla fins i tot que tot plegat estigui basat en això. Vot de càstig. Ho hem vist fa poc, al 22 M, en les autonòmiques : sembla que els alcaldes de moltes ciutats no hagin fet bondat i als nens que es porten malament, només queda l'opció de castigar-los. Em sembla molt bé, de debó, però en alguns casos s'ha hagut de pagar un preu molt alt, i suposo que ja sabreu de quines ciutats parlo. Molt bé, la voluntat de la majoria, però els pobres que no han intervingut en aquesta espiral d'autodestrucció prendran malament, és qüestió de temps.
Però en realitat el que volia és parlar del cas de Portugal, que ahir mateix va escollir nou president. Com a resum de la situació, amb aquesta crisi que a tots alcança ( menys al grans de torn que ja se sap que perdre un mililó d'euros no els treurà la son) es generà una crisi política en part provocada per l'ara primer ministre, el senyor Passos Coelho. Ell només va col·laborar a la greu autodestrucció del govern i del país. Per què en el fons José Sócrates només volia aprovar aquells esgarrifosos plans d'austeritat que, el senyor Coelho, no va voler. Pla presentat, pla suspès per falta de recolzament. Ai las! vet aqui que ara aquest darrer, que ja jugava a ser primer ministre ja molt abans de les eleccions, ara ocupa tan gran càrrec, i què farà? El mateix que Sócrates volia fer. Però que no estava en contra, senyor Coelho? Dónde dije digo, digo Diego! Vostè que va cridar als set vents que l'FMI hauria de venir en rescat de la pobre donzella portuguesa, vostè que no ha descansat fins que el primer ministre presentès la seva dimissió, vostè que col·laborà en aquest enrenou...
i ara vet aqui que ha de fer el mateix. Que potser vol prendre el pèl a la pobre gent? És cert que potser José Sócrates no era el model perfecte de primer ministre, que tampoc era bona cosa a l'hora de portar el país, però el d'ara, que ho serà!? Ho dubto molt. La fam de poder d'aquest home diu molt de com és.
Tornant al vot de càstig, aquesta n'ha sigut també una bona demostració. Els socialistes es van veure davant aquesta crisi, no li van poder fer front, i la gent no n'està contenta. Torno a dir, tenen raó, és democràcia, estan en el ple dret i hi estic d'acord. Però no m'agrada la filosofia que hi ha al darrere. Castiguem a Pepito Tal perquè es tracta de Pepito Tal, i que millor que castigar-lo votant al rival, perquè total no hi ha més partits eh!
Això no només va a Portugal, lectors! està passant a tota Europa, ha passat durant tota la Història, i seguirà passant in saecula saeculorum. L'únic que condemno com a ciutadana ( d'allà i molt d'aqui) és aquesta hipocresia davant la qual hem de baixar el cap sempre. No sòc tan ingènua fins al punt de pensar que això mai s'havia donat, que els polítics solen ser bones persones... però fa ràbia i fàstic, he de dir, trobar-se amb aquestes situacions. No sóc allà, i em consola pensar que ja s'ho faran, amb el que han fet.
Amb això acabaré amb un gran : Perdoneu, però algú ho havia de dir!!! ( et quod dixi dixi! )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada