19J : l'endemà

Després d'un llarg període complicat pels estudis, que aquest estiu se'm menjaran un mes sencer ( esperem), torno per donar notícia de l'actualitat, després d'una entrada plena d'indignació, que més o menys tornarà a mode de leitmotiv en aquesta.

Ahir es van donar en diferents ciutats d'Espanya manifestacions nascudes un altre cop de la indignació ciutadana envers el sistema en el que ens ha toca viure. Les consignes foren clares. No es vol una dependència cega dels governs al capital, que en es darrers anys ha donat a entendre que és "ell" qui fa i desfà arreu del món. Aquesta dependència afecta el ciutadà de carrer, ens retallen drets sense miraments amb la pobra excusa que és el que toca en aquest moment. El que dóna pas a altre punt, el fet que aquesta crisi no sembla afectar ni la classe dirigent ( banquers i polítics) ni els rics de torn, que segueixen gaudint del sol com si res. En resum, els que en certa manera han tingut part en l'enfonsament del vaixell, ara no en volen saber res, i encomanen la reparació del sistema ( ho dic a mode d'imatge) al ciutadà corrent, que si abans li costava arribar a final de mes, ara no cal dir. Això provoca retallades en l'Ensenyament, la Sanitat i altres àmbits importants que ofeguen el ja moribund ciutadà. 



Manifestació pels carrers de Tarragona



Altres punts a destacar són la voluntat general d'una democràcia real, d'un sistema que no només impliqui votar cada quatre anys i permetre, sense voler del tot, que els polítics oblidin la confiança que els ciutadans i ciutadanes han depositat en ells i que utilitzin el poder aconseguit per mirar pels seus interessos i sotmetre's al jou dels diners, començant a retallar per totes bandes menys per les d'ells. També, tenint com a referència la pròpia experiència a la manifestació de Tarragona, es van sentir crits en contra de les actuacions de Felip Puig i dels mossos a Barcelona, aquest i el passat mes, concretament.

pancarta que recull punts a destacar de la manifestació. Tarragona

Les reaccions dels polítics no s'han fet esperar, però tampoc han donat gaires sorpreses. Que si els hi sembla molt bé la que la gent es manifesti, que si això no se'n sortirà en la voluntat de substituir la política... Personalment, crec que encara no s'ha reventat la bombolla en la que viuen. Diuen que ja lluiten per que no es facin tantes retallades, però crec que els hi falta fets, i els sobra paraules, perquè aquest món n'està ple, de bones inencions. No es pot fer res d'un dia per l'altre, però s'ha de notar algun canvi a poc a poc, i sembla que encara té per estona, això de posar-se a funcionar.

Una altra cosa que s'hauria de tenir clar, o al menys ho veig d'aquesta manera, és que no es va en contra d'un partit en concret. Hi ha que aprofiten l'avinentesa per demanar eleccions anticipades i... però que s'han cregut? Aquesta és una crida que tant té com a destinatari el govern actual, com tots els partits de l'estat, els polítics en general. No veig que es pretengui derrocar un govern per la seva gestió de la situació, però sí com un clam en contra d'un sistema que seguirà igual sigui quin sigui la bandera del govern. No per ser d'aqui o d'allà canviaran i esdevnindran els salvadors de tot un país. No. És el sistema el que cal canviar, la manera de fer les coses, no les coses en si.

Ara només ens queda esperar com seguirà la situació, la forma que prendrà el moviment del 15-M, també anomenat dels indignats. Moltes acampades, per no dir totes, ja s'han aixecat. Ara queda que treballem tots junts per un futur més clar, digne, i per que no ens segueixin ofegant pel que fa els nostres drets.