Fa 200 anys, en un dia com el d'avui, un 28 de juny del 1811, entrava l'exèrcit francès a Tarragona, després de gairebé dos mesos de setge. La part baixa de la ciutat va ser la primera en caure. Tot seguit, l'exèrcit napoleònic, sota el comandament del general Suchet, va avançar cap a la part alta, on els tarragonins i tarragonines, civils i exèrcit, van resistir fins que finalment va ser presa la totalitat de la ciutat, tenint com a resultat una gran matança de la població. Després de dos anys d'ocupació, el poc que havia resistit de la ciutat va ser destruït per l'exèrcit napoleònic, que no es conformà amb reduir de forma considerable el nombre d'habitants, sinó que també va destuir, a la seva marxa, les poques fortificacions que quedaven i altres edificis, alguns d'ells medievals, que caigueren en l'oblit amb aquesta acció.
Avui a les 8:30 se celebrà, com cada any, un acte d'homenatge als tarragonins i tarragonines que amb la seva vida defensaren la ciutat en la que vivien, i que segurament estimaven. Però aquest cop va ser una data especial, ja que fa 200 d'aquell dia. Un homenatge als defensors de Tarragona i un acte de record d'aquell fet, i també de condemna de tots els fets bèl·lics.
L'acte començà amb la intervenció de la banda, i breus parlaments de les autoritats i de l'alcalde de la ciutat, que recordaren de manera breu la història dels fets del 1811 i lloaren l'aferrissada defensa dels assetjats, condemnant es fets bèl·lics i apostant per un futur de pau, i destacant, sobretot, la importància de la memòria històrica d'un poble, citant Ramon Llull, que deia que l'amor estava format també de record, i, en relació a una ciutat, cal conèixer la història d'una ciutat , ja que això ens permet estimar-la més encara. Després de les ofrenes florals i les salves d'honor, els públic assisten i les autoritats, acompanyats de nombrosos conjunts de timbalers, pujàrem cap a la catedral, on, a les escales de la Plaça de les Cols, es deixaren espelmes enceses que ens havien proporcionat al llarg del recorregut. Un cop a dal de tot, callaren els tocs dels timbalers per cloure l'acte.
L'acte començà amb la intervenció de la banda, i breus parlaments de les autoritats i de l'alcalde de la ciutat, que recordaren de manera breu la història dels fets del 1811 i lloaren l'aferrissada defensa dels assetjats, condemnant es fets bèl·lics i apostant per un futur de pau, i destacant, sobretot, la importància de la memòria històrica d'un poble, citant Ramon Llull, que deia que l'amor estava format també de record, i, en relació a una ciutat, cal conèixer la història d'una ciutat , ja que això ens permet estimar-la més encara. Després de les ofrenes florals i les salves d'honor, els públic assisten i les autoritats, acompanyats de nombrosos conjunts de timbalers, pujàrem cap a la catedral, on, a les escales de la Plaça de les Cols, es deixaren espelmes enceses que ens havien proporcionat al llarg del recorregut. Un cop a dal de tot, callaren els tocs dels timbalers per cloure l'acte.
 |
| espelmes enceses a les escales de la catedral en memòria dels defensors de la ciutat |
I com no podria ser d'una altra manera, queda aquesta entrada, també, com a petit i humil homenatge als tarragonins i tarragonines que aquell 28 de juny del 1811 defensaren aquesta bella ciutat de les salvatges tropes napoleòniques. Visca Tarragona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada