" Ens ataquen els gavatxos! "

Avui s'ha realitzat una espectacular reconstrucció història en les escales de la catedral de Tarragona, amb motiu de la celebració dels bicentanari del setge de la ciutat de Tarragona, recreant l'últim assalt d'aquest episodi, en el qual les tropes napoleòniques venceren l'últim reducte de tarragonins que es refugiaren a la part alta per resistir al francès.

Des del començament, el canó tarragoní disparava defensant la posició dels assetjats i el seu exèrcit, que es reuní a la Plaça de les Cols, mentre algú explicava els fets que van dur a aquell 28 de Juny del 1811 : la situació a Espanya, els moviments francesos per la Península, la resistència de Tarragona i com aquesta va anar caient poc a poc, fins arribar al moment recreat. Cal destacar l'aparició del general Reding i el seu Regiment suís, que entonaren forts " Visca Tarragona, visca Catalunya i visca Espanya!", igual que les altres tropes assetjades, també cridant " Visca la Constitució", precedint els atacs als francesos. Després de l'intens treball dels canons i els enfrontaments al Carrer Major, arribaren, inivitablement, les tropes franceses, cridant " Vive la France! " en el moment que una bandera blanca s'alçà, en senyal de diàleg. Però la batalla no feia més que començar.

Un combat cos a cos va ser seguit per el protagonisme del foc francès envers uns tarragonins ja debilitats, provocant baixes en els assetjats. Llavors les tropes napoleòniques pujaren les escales i acabaren en combat amb una lluita cruenta, que tinguè com a resultat, com ja sabem, la seva victòria.

Al final de tot, morts els soldats i civils tarragonins, els francesos celebraren la victòria. Però acabada la batalla, ambdó bàndols reberen un discurs d'agraïment i motivació, que acabà amb abraçades i comentaris sobre l'acció. Coses de les reconstruccions històriques, ja se sap.

Tot, en general, molt ben cuidat i precís, tant el vestuari com l'armament. En resum, una bona dosi d'Història 200 anys després dels fets, per a aquells que, obviament, no hi van ser, i que ara s'hi han sentit més a prop. També, en certa manera, un homenatge a aquell que amb la seva vida defensaren la ciutat i que lluitaren fins al final per intentar frenar allò inevitable.